CiU diu: Bono NO!

El grup de CiU al congrés dels diputats, ha confirmat avui que no votarà a favor de la candidatura de José Bono per a presidir el congrés dels diputats.
Després de la permanent del partit, que ha tingut lloc avui dilluns, el cap de llista de la federació a Madrid ha confirmat que no es votarà com a president l'esmentat.
Cal fer l'apunt, que aquest era el parer de Convergència Democràtica de Catalunya des del moment en que va aparèixer el nom de Bono com a possible president del congrés, un parer que ha coincidit totalment amb el de la Joventut Nacionalista de Catalunya.
D'aquesta manera, el PSOE compta amb 10 vots menys per declarar Jose Bono com a president del congrés. Trobarà suficients suports?
CiU comença a aplicar el seu lema electoral i l'aplicarà durant tota la legislatura: Respectaran Catalunya, i per respectar Catalunya, el primer que no s'ha de fer és votar algú com Jose Bono, que no ha dedicat unes paraules precisament amables envers Catalunya, els catalans i els seus líders polítics.

Foto: Cadena Ser

Magdalena Álvarez i Jose Bono, Capsigranys 2007

Amb una majoria de vots de més del 50% cada un d'ells, han estat escollits pels assistents al sopar del capsigrany 2007 com a guanyadors del premi que lliura la JNC a les persones que més mal han fet a Catalunya.
Curiosament, han estat dos membres del PSOE, el partit que ha guanyat les eleccions a Catalunya, un fet estrany, que contrasta amb el pensament i concepció que els catalans tenen d'ells.
Un sopar sense sorpreses, amb humor en el que va assistir entre d'altres, el portaveu de Convergència al parlament de Catalunya, Oriol Pujol, que va dirigir unes paraules als assistents, i va portar com a curiositat, una estaca.
L'estaca, però no era una qualsevol. Era una estaca que estava a Prats i Sansor, una de les que marcava el traçat de la possible captació d'aigua del Segre per a l'àrea metropolitana de Barcelona.
Un altre dels extravagants projectes elaborats pel tripartit. Aquest és el govern que pensa en el territori?

Per un transport escolar gratuït

Recentment, els habitants de la comarca de la selva i les seves respectives famílies, han sabut que per tal de que els seus fills puguin anar a l'institut, si aquest no pertany a la seva població, el transport escolar canviarà la seva manera de funcionar, de tal manera que les subvencions que el Consell Comarcal dóna per al transport, l'hauran d'assumir una part els ajuntaments, i l'altre els pares. Doncs bé, per primera vegada s'ha de pagar el transport escolar.
Això no pot ser, ja que hi han ajuntaments en els que s'han trobat amb problemes, com és el cas del que s'esmenta avui al "Diari de Girona", on reflexa els problemes dels estudiants de Breda, on històricament han anat, des de fa més de 20 anys a l'IES d'Arbúcies, i ara els obliguen a anar a l'institut d'Hostalric, per no perdre la "gratuïtat". Com aquest cas, en podem trobar més, com els alumnes de La Cellera de Ter, de Brunyola o Bescanó (Urb. Mas Llunès).
Per això, tots hem de fer front comú, tots els ajuntaments han de lluitar per evitar aquest canvi en el funcionament del transport escolar a la nostra comarca.
S'ha de defensar el millor per als joves de la comarca.
Per un transport escolar digne!

Defensem el Ter

Des de fa anys que s'estan emportant l'aigua del nostre riu cap a Barcelona, fins al punt que més del 80% marxa de terres gironines. Però per si encara no n'hi hagués prou, ara resulta que s'està perdent un 20% d'aquesta aigua per fuites que hi ha a la canonada. A més a més, s'està construint una canonada paral·lela a l'actual, per treure encara més aigua?
Després resulta, que al nostre territori i als regants que necessiten l'aigua del riu, es queden sense aigua, el riu no té el cabal mínim que hauria de tenir, i moltes vegades, no desemboca al mar. Els embassaments estan al 20% de la capacitat, i per si no fos prou, i no han fet prou mal amb el trasvassament del Ter cap a Barcelona, ara volen agafar aigua del Segre. Tota l'aigua cap a Barcelona, mentre es pren a la resta del territori. Un clar exemple de centralisme del país. Ja comença a ser hora, els gironins ens aixequem per dir NO al trasvassament del Ter! L'aigua que es quedi al territori.
Si no es contaminés tant el Besós, la podrien agafar d'allà, o bé construint més dessaladores a l'àrea metropolitana.
Recuperem el Ter!

CDC, camí a l'independentisme?

Recentment, ha aparegut un altre corrent intern dins del partit, de caire independentista, proposada pel conseller Joan Follonosa, de cara al congrés que es presenta aquest estiu dins la formació.
D'aquesta manera es proposa treballar tots els militants i a tots els ciutadans per avançar cap a la independència del nostre país.
Aquest corrent intern del partit, defensa una independència democràtica i pacífica, i tant com Espanya ho permeti, amistosa.
Aquest objectiu, ha de ser tractat durant el següent congrés de CDC. La meva opinió, és que a aquesta corrent del partit, no li mancaran seguidors, i quedara demostrat, un cop més, que dins del partit també hi han independentistes, com molts dels membres de la JNC.

La Diputació de la vergonya

Calia treure el tema que poca gent destaca: Després de criticar i criticar a CiU durant els anys que va estar a la diputació de Girona, ara s'ha d'esmentar el següent: D'on surten els diners per pagar el sou del Sr. Vilert? Una persona que s'ha posat una nòmina anual de 98.000 €, que és quasi el mateix que cobra el president del govern espanyol, i tot això sense comptar els extres. I el millor de tot és que després la gent defensa als d'esquerres que lluiten pel poble, doncs vaja, a vegades més que lluitar pel poble, sembla que lluitin per la seva butxaca.
I amb la pujada del sou recent a algunes de les seves secretàries? I les amenaces de despatxar-ne a algunes altres? Quins merders hi ha dins la diputació de Girona?
És vergonyós. De veritat que, veient coses així, la gent es desencanta més de la política i en perd les ganes. Després passa el que passa amb l'abstenció, participació baixa...
S'ha de trobar una sol·lució. Això si, no és només culpa del Sr.Vilert i Esquerra, que també, però preguntem perquè ho han permès això els Socialistes (lluiten per la gent i pel poble?). El fet de tenir una diputació com la tenim, tenint els dirigents amb els sous que tenen...
Vaja, aquest és el resultat que es dóna amb el "Tots contra CiU".

El mal de no saber perdre

A les eleccions celebrades al congrés, s'ha demostrat, un cop més, l'actitud incivica d'alguns dels habitants del meu poble, La Cellera de Ter.
Durant el recompte de vots, algunes persones assistents al recompte, ja acusaven de "manipulació" o intent de manipulació del resultat.
Doncs bé, la ràbia ha pogut més. Després de l'estrepitosa derrota d'Esquerra a La Cellera, a alguns dels seus seguidors només els queda els mètodes d'actuar que ni els nens petits farien. Reaccionen de maneres impensables. Fora de campanya, posant cartells i propaganda electoral a possessions de gent que no és del seu partit.
La gent no ho sap prou bé, però la tírria, rancor i hostilitat que guarden molts a dintre és massa. Supera tots els límits de la realitat.
Doncs bé, a diferència d'aquesta gent, la gent de CiU ha sabut acceptar bé els resultats electorals que s'han tingut sempre al nostre municipi, però es veu que algunes persones són com d'una secta. És a dir, si no penses el que penses ells, ja t'has quedat marcat. I val més que es vagi en compte, ja que et pot passar el més inesperat.
Aquesta és la diferència entre votants de CiU i votants d'Esquerra a La Cellera.
Alguns votants d'Esquerra, que no accepten la derrota i la realitat (que en cap moment es generalitza en tots els votants), o bé, votants d'un partit com CiU, PSC, ICV o PP, que accepten els resultats, sense necessitat d'anar a fer gamberrisme en contra de persones d'una ideologia política diferent.
Fins ara, em creia que el feixisme català no existia, però amb alguns votants d'Esquerra del meu poble, he comprovat la trista realitat de que encara existeix el NO respecte al resultat de la democràcia.

Guerra interna a Esquerra

Els que s'abanderaven de ser un partit sense conflictes interns en el nacionalisme català, Esquerra, ara resulta que arrel dels darrers resultats electorals, ha desencadenat en una guerra interna per aconseguir suports de cara al proper congrés del partit, en el que Puigcercós intentarà assolir el lideratge del partit, de la mateixa manera que Carod. Tot i que els dos amb estratègies diferents.
El primer, que ha presentat la dimissió com a conseller de governació a qui ha substituït l'alcalde de la Seu d'Urgell, Jordi Ausàs, mentre que Carod, segueix dins del govern tripartit de la generalitat de Catalunya.
Ara els que havien presumit de ser la força del nacionalisme català, de l'independentisme estan en una època de conflictes interns per controlar al partit.
Com afectarà tot això a la seva militància i als seus simpatitzants? Es recuperara ERC entre els seus votants?
El que pot arribar a fer uns resultats en unes eleccions en que moltes vegades dirigents del partit han considerat "de poca importància i rellevància" ja que no són les eleccions del nostre país.

Avança el bipartidisme

El nostre estat és una mostra de que cada vegada hi ha una major bipolarització política com ho demostren les darreres eleccions generals al congrés, en les quals els dos partits majoritaris, han menjat terreny a la resta de partits, on només dos partits resisteixen al bipartidisme, com són BNG i CiU, aquest darrerer no tan sols ha resistit, sinó que ha guanyat un diputat més a la demarcació de Barcelona.
Han estat unes eleccions on hi ha hagut 2 principals afectats: ERC i IU, que han perdut 5 i 3 diputats respectivament. Tot i que per ERC, han estat els seus segons millors resultats de la seva història al congrés.
Aquestes eleccions també han estat un cop dur per als nacionalismes, on el nacionalisme Basc perd 2 diputats i el nacionalisme català en perd 4.
El país està avançant en direcció a un sistema bipartidisme, en el que hi ha el perill de que les diferents nacionalitats que hi ha, perdin la seva representativitat a favor de la concentració de vots dels dos grans partits.
Avui, es pot dir que Zapatero serà el nou president del govern, però no s'ha d'oblidar que si ha guanyat les eleccions amb un marge còmode davant el PP, ha estat gràcies al suport rebut a Catalunya, que ha millorat els seus resultats.
Un petit apunt, és que a Catalunya, el "tripartit" o entesa ha perdut suport electoral, passant dels 31 diputats fa 4 anys, als 29 d'aquest any.
Podem treure també la conclusió de que CiU és el partit que pot ser decisiu en aquest govern, ja que són els unics que poden sumar amb el PSOE per fer un pacte estable de govern.
Cap a on anirem a partir d'ara? Avançarà el bipartidisme durant els propers anys? Es recuperaran els nacionalismes Català i Basc?
Per sort encara no està tot perdut. Ara és als ciutadans a qui ens tocarà decidir el nostre cami a partir d'ara: partits que defensin Catalunya amb veu i vot, o bé partits que es presentin a Catalunya, tot depenent de les decisions que es prenguin a la direcció.
Prenem una decisió, encara hi som a temps.

Provocacións i mentides

Ara farà una setmana, al municipi gironí de La Cellera de Ter, vam trobar-nos en la sorpresa, o la confirmació que els mitjans de comunicació del nostre pais reben continuament manipulacions. Durant els incidents de la festa de la matança del porc, en la que com diuen els mitjans de comunicació, van ser agredits verbalment i insultats membres del partit popular per part dels assistents. Doncs bé, el que no s'explica als medis és el que realment va passar al nostre municipi. Mitjans de comunicació lligats de caps i peus, sempre buscant el "morbo", escoltant i donant per bona l'opinió d'alguns i, sense escoltar les diverses opinions i punts de vista, o sense necessitat de corroborar els fets, publiquen el que decideixen publicar. Bé, com és natural, aquesta és una de les moltes manipulacions que reben els mitjans de comunicació, on finalment, els únics mitjans que podem veure com són fidels a la realitat i corroborant els fets, són els mitjans locals i independents.
I jo em pregunto, el perquè la opinió d'uns no es valora com la dels altres?
Perquè els mitjans són moltes vegades complices d'opinions i versions distorsionades de la realitat que utilitzen alguns per tal de fer llenya i encendre més la xispa?