14/1/12

Respectar per ser respectats: Tot pel català

Avui he viscut un dels episodis més frustrants en la meva carrera.
Tot ha començat quan a mitja tarda m'he assabentat que un sindicat de Mossos ha secundat la proposta d'adreçar-se al ciutadà en primera instància, en castellà. Primer he pensat que era una cosa que podria estar inflada per la premsa, però després he anat trucant a cada un dels sindicats per saber-ne la seva opinió al respecte.
Quan ho he sapigut, el primer que he fet ha estat donar-me de baixa d'aquests sindicats ja que estan defensant quelcom que va en contra dels meus sentiments, dels meus principis i del meu país. Seguidament el que he fet ha estat reivindicar que no tota la gent que en forma part d'aquest cos està a favor d'aquesta mesura i he començat una croada personal en contra d'aquesta mesura i sense amagar-me del que penso o del que sento.
Cal dir també, que no és cap tipus de protesta perquè dins el cos de Mossos d'Esquadra ja hi ha molts membres que mai s'adrecen en català en primera instància al ciutadà i que fins i tot, encara que els parlin en català, no fan el pas de parlar-los en la llengua que per estatuts, els és pròpia del cos.
Seguidament, m'he començat a trobar amb opinions de Mossos d'Esquadra desacreditant la meva opinió i els meus pensaments envers a aquest tema, fins i tot arribant a dir-me que si no estava d'acord amb el que hi havia, que ja sabia el que havia de fer. I tot això per defensar la llengua del meu país i els drets dels seus ciutadans.
Sincerament, em dóna la sensació que el cos de Mossos d'Esquadra, en una part del seu col·lectiu no s'allunya gaire del cos que havia tingut les competències a Catalunya fins fa uns 20 anys.
Per sort, encara quedem membres al cos que estem disposats a presentar batalla en favor de la nostra llengua i dels valors del nostre país. Per desgràcia, sembla ser que a la majoria dels membres els importa un rave els valors i la llengua del nostre país i simplement els hi rellisca o l'ataquen.
No em cansaré mai de lluitar per la meva llengua i pel meu país. Lluitaré sempre pels meus principis i amb el país per davant de tot.

Gràcies per la vostra comprensió

5 comentaris:

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Albert, enhorabona. m'has fet emocionar i posar els péls de punta. Mai ningu apagarà la nostra veu. Crec que aquesta protesta es una excusa per utilitzar el castellà.
gràcies per ser valent i per defensar el que creus.
Endavant!!!

aldoma18 ha dit...

Moltes gràcies Quim. Si de debó has tingut aquests sentiments amb l'article, em quedo satisfet d'haver pogut transmetre aquest conjunt de sentiments d'impotència, orgull, ràbia, frustració... que hagi pogut tenir.

OMAR GRANA RIFI ha dit...

Enhorabona Albert, el teu article és molt emociónant,increible! Visca catalunya, el català i els Catalans. una abraçada

Núria ha dit...

N'estic totalment d'acord! Quina ràbia i impotència! Ningú ens callarà mai! Felicitats per l'article

Ander ha dit...

uy vaya lagrimones de risa me caen!! No respecten la meva feina, no respecto a la casa.
VISCA CATALUNYA!!
pero de momento, VIVA CATALUÑA!!