Qui torna a pagar? Els funcionaris

Tots entenem que són temps difícils, tots podem entendre que s'han de fer esforços per tal de que el nostre país es recuperi d'aquests moments complicats que esta vivint.
Però el que no podem entendre és que els que pateixen les retallades sempre siguin els mateixos. Fora de les retallades que pateixen els serveis bàsics (Sanitat, educació, seguretat), també pateixen retallades els seus treballadors. Ara hem de sumar un 3% més a aquestes retallades, que es traduïra en uns 900€ a la paga del mes de Juny.
Jo faig una reflexió a tots els polítics que estan al parlament de Catalunya.
Els compararé la seva feina amb la d'un Mosso d'Esquadra.
Mentre la seva tasca consisteix en crear, modificar o anul·lar lleis, decidir el que fa Catalunya en un parlament on estan segurs, nosaltres estem cada dia al carrer, exposant la nostra pròpia seguretat, afrontant els riscos que representa la nostra professió. Una professió que podem patir per la nostra integritat física. On, tot i la responsabilitat i perill que consisteix haver de portar una arma a sobre, no es dota als agents d'armilles antibala. La veritat és que no m'imagino a un diputat del parlament de Catalunya intentant dialogar amb un drogoaddicte, intentant reduir a una persona que acaba de cometre un assassinat, realitzant controls a la carretera amb temperatures que poden arribar els -15ºC (i sense la deguda uniformitat per temperatures extremes).
Mentre al Parlament de Catalunya un diputat està cobrant dietes, trasllats (fins i tot els de la pròpia Barcelona) i un sou, no cal dir-ho, superior al que percep un funcionari, a nosaltres ens toca estar, per exemple, a l'altre extrem de Catalunya, sense cobrar desplaçaments ni dietes, havent de pagar un lloguer d'un habitatge, els subministraments d'aquest, les despeses de carburant que ens comporta arribar al lloc de feina (i ja no conto el quilometratge anual dels nostres vehicles particulars)... A tot això hem de sumar les persones que poden tenir una hipoteca al seu lloc d'origen, les despeses que tenen pel seu primer habitatge, el manteniment d'aquest... I la cosa no s'acaba aquí, perquè també hi ha gent que té una família que ha de mantenir i ha de fer autèntics malabarismes per arribar a final de mes sense problemes, com perquè, a més a més ara se'ls retalli el sou, ofegant així encara més, la seva economia familiar.
Si estem lluny de casa, de la família, dels amics, i a sobre amb menys sou, com no hem d'estar indignats? Si com a mínim es fes un esforç d'apropar a la gent a casa seva perquè poguessin si més no, reduir les seves despeses, seria més fàcil d'acceptar tot plegat, però lluny d'això, es fa tot el contrari.
En resum, el dia que vegi a un diputat treballar al Parlament amb el sou d'un funcionari, sense cap tipus de dieta pagada, estic segur que molts funcionaris podrien arribar a entendre les retallades que s'apliquen. Mentrestant, seguim veient que la classe política no fa els esforços que estan obligant a fer als treballadors i serveis públics.
Puc arribar a entendre que el sou del President i dels Consellers siguin més elevats per les responsabilitats que tenen, però fins aquí.
Val més que reflexionin tots aquests polítics de la gestió de la crisi que estan fent o em sembla que, a les properes eleccions, tot el funcionariat escollirà una altra opció política.

Sabies que...

Sabies que, en plena crisis, Catalunya ha de retallar els seus pressupostos i que a sobre ha de ser solidaria amb altres autonomies que a sobre els incrementen?
Sabies que Catalunya porta patint des de fa molt de temps un espòli fiscal per part de l'estat espanyol, cosa que fa que any rere any Catalunya perdi poder adquisitiu?
Sabies que amb els diners que Catalunya paga a l'estat i perdem any rere any, podriem crear feina i evitar el creixement de l'atur al nostre país?
Sabies que amb aquests diners que perdem, no podem invertir tant com volem en investigació i desenvolupament com ho fariem si poguessim disposar dels diners de la manera que volguessim?
Sabies que mentre els escolars del nostre país, han de pagar els seus llibres subvencionats, hi ha regions com Andalusia que paguen els llibres dels seus alumnes gràcies als diners d'uns altres?
Sabies que mentre a Catalunya hem de pagar per anar de Barcelona a Girona per una via de gran capacitat, en altres llocs com Extremadura poden viatjar per vies ràpides sense haver de pagar ni una sola quota?
Sabies que mentre a Catalunya es congelen les oposicions per les retallades que ens obliguen a fer per reduïr el nostre dèficit, en altres comunitats com Andalusia segueixen crean nous llocs per a funcionaris amb els diners dels altres?
Sabies que mentre a Catalunya, que disposa de funcionaris que no disposen altres comunitats, com ara la policia, te la ràtio de funcionaris molt més baixa que d'altres que no tenen aquests serveis assumits pel govern autonòmic com ara Extremadura?
Sabies que, mentre a Catalunya els pagesos i la gent del camp lluita per fer els seus conreus, per salvar-los i per treballar, a Andalusia no els preocupa perquè poden viure d'alló que s'anomena "peonades"?
Sabies que, tot i aquests avantatges dels que disposa Andalusia, encara es vanta de poder tenir-los i no només això, que es dedica a atacar als que els estem mantenint i estem fent possible que tinguin tots els avantatges dels que disposen?
Sabies que, tot i tenir una llengua pròpia i natural d'aquest país, de més de 1000 anys d'història, els catalans l'hem de defensar i justificar la defensa que en fem davant de la gent que preten acabar amb la llengua del nostre poble?
Sabies que, mentre se'ns critica per tenir una despesa per una TV com TV3 que és líder en qualitat i audiència, els diners que es gasta per habitant en la TV nacional de Catalunya i la resta dels seus canals és molt inferior a la que gasten governs com el d'Extremadura, Múrcia o l'Asturià?
Les coses han de canviar, no podem ser l'ase dels cops per sempre. Hem de reaccionar o acabarem destruïts com a poble.

Per la independència de Catalunya.
Sigues dels bons. Vota independència!

Carta de baixa a Convergència Democràtica de Catalunya

Amics i amigues, companys i companyes.

Us presento tot seguit la carta que he adreçat a Convergència Democràtica de Catalunya per tal de sol·licitar la baixa del partit on exposo els meus motius.

Bona tarda,

El present correu és per tal de manifestar la meva voluntat de donar-me de baixa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya, així com de la Joventut Nacionalista de Catalunya (Comparteixo totalment els ideals de la JNC i la manera d'actuar, però no s'ha aconseguit canviar a CDC, i per tant, tot i que em sap molt greu, entenc que per incompatibilitat no puc ser membre de la JNC si no ho soc de CDC).
Els motius pels quals em dóno de baixa del partit són tres:

- Retallades del govern de la Generalit als funcionaris i als serveis públics: Al meu parer, s'estan duent a cap unes retallades que, entenent que és necessàri ser més austers en les despeses del nostre país, que considero que no s'estan gestionant de la manera més adequada.

- Continuitat de la política de pactes amb forces espanyoles: No puc entendre com un partit, impulsor d'iniciatives com "La casa gran del catalanisme" continui realitzant pactes de manera reiterada amb un partit com ho és el PP, una dreta ferotge i espanyolista culpable entre altres, que la immersió lingüística al nostre país hagi estat compromesa, així com ho va fer en el seu dia recorrent l'estatut que van aprovar per àmplia majoria els ciutadans de Catalunya.

- Impassivitat davant la realitat de l'augment independentista: Darrerament, tot i el creixent increment de l'independentisme al nostre país, segueixo veient al partit en una posició totalment ambigua en aquest tema. Es necessita fer passos valents per aquest país i CDC i CiU, lluny de fer-los, manté un discurs constant de "Si, pero no" que no porta al nostre país cap al camí a seguir per tal d'assolir la plena sobirania nacional.

Espero que el meu escrit serveixi per fer reflexionar a la direcció del partit per les mesures que hauria de prendre i el rumb que hauria de tenir d'ara en endavant. El dia que realment Convergència sigui la casa gran del catalanisme i fins i tot, de l'independentisme, podrem tornar a formar part del mateix vaixell.
Em reitero: Em sap greu abandonar el partit al qual he estat donant suport des que he pogut militar a la política, però les circumstàncies del país i la realitat creixent que es presenta, em fan prendre aquesta decisió.

Cordialment,


--
Albert Donaire i Malagelada