La crisi de Vueling: Una conspiració de l’estat?

La crisi de Vueling: Una conspiració de l’estat?

Em fa sospitar que la crisi que ha patit Vueling és una conspiració, com les moltes que hi ha hagut de l’estat en contra de Catalunya per diversos motius. I tot va començar amb la compra de Spanair per part de la Generalitat. Recordem que la Generalitat volia fer de l’aeroport de Barcelona un aeroport competitiu i connectat amb el món. La única manera de fer-ho era amb una companyia que apostés fort per l’aeroport i la seva connectivitat.

Com que Iberia ja va deixar clar que la seva prioritat era Madrid i abandonar Barcelona, i en cap cas fer rutes de llarg recorregut, la Generalitat va apostar per la solució Spanair.

Gràcies a això, la companyia Spanair, instal·lada en les pèrdues, va començar a recuperar-se d’elles amb una bona planificació i una bona gestió, fins al punt que al darrer trimestre de la seva operativitat, Spanair havia entrat en beneficis trimestrals.

Això no va agradar a la capital, ja que Spanair havia començat a créixer per fer del Prat un HUB intercontinental i va ser llavors quan l’estat va actuar i va presentar una denúncia contra la Generalitat per haver “rescatat” Spanair.

També cal recordar que en tot aquest procés, Spanair havia aconseguit diversos acords de col·laboració amb altres companyies per fer vols de llarg recorregut des del Prat (un d’ells, que encara perdura era el vol de Singapore Airlines a Singapur i Sao Paolo) i a més estava negociant la seva venda cap a una companyia més gran que l’hagués tingut com una filial, ja fos el grup Lufthansa (propietari de Swiss o AirAustria) o bé per Turkish Airlines o Qatar Airlines.

Arran de la denúncia presentada a instàncies europees (i en la que recentment es va acreditar que cap de les ajudes era il·legal), Spanair va cessar l’operativitat, ja que sense el suport econòmic, no podia continuar.

Un petit apunt: l’estat espanyol es va gastar aproximadament 15 vegades més del que va invertir la Generalitat en Spanair per salvar Iberia anteriorment, quan era la companyia pública estatal i així, salvar Barajas.

Paral·lelament, hi havia una companyia que plantava cara a Spanair, que era Vueling. A la vegada, Iberia va voler tornar a entrar al Prat creant una companyia de baix cost que al final va fusionar amb Vueling i així, aquesta va passar a formar part del grup Iberia.

Iberia i l’estat tenien el que volien: Un aeroport sense una companyia “tradicional” que apostés per ell i que fes ombra a Barajas.

Però el temps va fer que Vueling creixés, es fes gran, fins a ajudar que l’aeroport del Prat superés a Barajas durant dos anys seguits el mes d’agost. I aquest darrer any, havia de ser un any històric pel Prat en passatgers i es corria el risc que Vueling fes mal als interessos de Barajas.

Tots aquests motius em porten a creure que la crisi de Vueling és una maniobra més de les clavegueres de l’estat en contra que Catalunya pugui desenvolupar-se amb normalitat. I aquí podríem sumar les traves al corredor mediterrani, les dificultats que han posat al Port de Barcelona a l’hora de crear-ne els accessos... I podria seguir anomenant incomptables casos en els que l’estat ha atacat els interessos de Catalunya.

Finalment acabaré amb unes dades sobre el Prat que reforcen més aquesta idea.

- El Prat és l’aeroport de la península amb més passatgers que l’utilitzen com a destinació final. És a dir, té més demanda que Madrid, però el fet que Iberia el tingui com a HUB i obligui a tots els passatgers a passar per Barajas fa que hi hagi més passatgers en nombres globals per les escales.
- Recentment, la Generalitat va intentar aconseguir vols directes des de l’aeroport del Prat a destinacions com Tòquio i la Xina. Com Madrid no té vol directe amb aquestes destinacions, el Gobierno va “recomanar” a les companyies que volien fer aquests vols a acabar el seu vol a Madrid i no a a Barcelona. Resultat (de moment): Ni vol a Tòquio per part de les companyies interessades i el vol a Shangai l’ha programat Iberia des de Barajas (manca per saber si hi ha realment rendibilitat).
- L’aeroport de Barajas i la seva T4 estan connectats amb el centre de Madrid en tren des del dia de la inauguració. Al Prat, encara estem esperant per una estació de tren a la T1.
- Vueling té el 40% del total dels vols al Prat. Estratègicament, què seria millor pels interessos de l’estat que destrossar el principal motor que té actualment l’aeroport i deixar el mal nom de Catalunya i de Barcelona en ple procés independentista?

Us ho deixo perquè en feu una reflexió.

Albert Donaire i Malagelada

Conceptes i visió de la política actual

Avui estava pensant en les moltes promeses que han fet els polítics durant la campanya i els que han fet des que han pujat al govern. Uns deien que Catalunya milloraria... Més endavant van dir que no es baixarien les pagues dobles als funcionaris al Nadal, que plantarien cara... Després van dir i jurar que Catalunya no necessitaria intervenció...

Repassem:

He cercat el terme "promesa" al Gran Diccionari de la llengua catalana i diu el següent:

3 f 1 DR Compromís per a realitzar un acte o contreure una obligació.

Llegint això, s'entén que tot allò que s'anomena promesa és una cosa a la qual t'has compromès a fer. En canvi, en la realitat, la política es podria traduïr el terme "promesa" en dos termes. Un d'ells és "objectiu" i l'altre "engany".

Quan he cercat "objectiu" al diccionari ha aparegut el següent:

4 m MIL 1 Indret l'ocupació del qual constitueix la finalitat de l'acció d'una unitat.

Aquesta seria la definició correcte pel que fa a les propostes que fan els partits polítics durant les campanyes. En cap cas es poden titllar de promeses, ja que moltes mai s'acaben complint.

Pel que fa a la paraula "engany", el diccionari diu el següent:

3 Artifici, paraules, insídia, etc., del qui tracta d'enganyar.

Aquesta seria la descripció a les paraules del Govern pel que fa, per exemple, a la no retallada de la paga doble de Nadal als funcionaris o bé al fet que Catalunya no necessitaria un rescat.

Un cop he fet tot això, he arribat a la conclusió que tot allò que he estat defensant durant tant de temps, totes aquelles persones per les quals havia estat donant la cara, per les que m'havia discutit tantes vegades, eren una cortina de fum que realment l'unic que han estat fent és viure de la il·lusió de gent com jo, viure de la nostra passió i sentiments per unes idees, per un país, per unes conviccions.

Jo segueixo creient en el que defenso, en el que m'apassiona, en el que m'emociona i m'il·lusiona i és pel que lluito cada dia. Però sembla que com jo, som moltes les persones que hem de lluitar per tot això sense un suport que haurien de ser les persones que ens representen, les quals dirigeixen el nostre país, en les que hem dipositat la nostra confiança.

Crec que aquestes persones, les quals tenen una professió anomenada "polític/a" haurien de tenir tot això en compte, ja que tot un poble és el que els hi dóna la confiança per defensar el que estan "prometent" o proposant. Per donar la cara per nosaltres i les nostres inquietuts.
Malhauradament sembla que tot això és una utopía en la que hem viscut durant molt de temps i així queda reflectit eleccions rere eleccions en les que la participació cau i més gent deixa de creure en el sistema polític que tenim.

Una persona que té com a professió ser polític/a, hauria de creure's el que defensa, lluitar per aquelles idees i sobretot dir la veritat. Ha d'il·lusionar i estirar un poble que el seguirà en aquest camí, però per això, abans de convencer al poble, ha d'estar plenament convençut de tot allò que defensa i que no siguin simplement unes paraules, unes frases o unes línies que es van dir en un moment per aconseguir el suport de la gent com jo, gent que té unes conviccions i les defensa fins a les darreres conseqüències.
Si les persones que es posen al davant d'un país no tenen aquestes característiques, potser no compleixen els requisits necessaris per ser "polítics" i dirigir un país per portar-lo a frustracions i desil·lusions dels seus ciutadans.

Finalment, un missatge de cara al poble i a la gent. Tots nosaltres som els que tenim el poder i la força per canviar això. Hem de conscienciar-nos que si una cosa per la qual hem apostat, per diferents promeses que ens hagin fet, després no les acaben complint, hem de sortir al carrer i fer sentir la nostra veu davant de totes aquestes falses promeses i lluitar pel seu compliment.

Crec en la política, però no crec en els polítics tal i com els coneixem avui en dia.

Per una política millor!

Qui torna a pagar? Els funcionaris

Tots entenem que són temps difícils, tots podem entendre que s'han de fer esforços per tal de que el nostre país es recuperi d'aquests moments complicats que esta vivint.
Però el que no podem entendre és que els que pateixen les retallades sempre siguin els mateixos. Fora de les retallades que pateixen els serveis bàsics (Sanitat, educació, seguretat), també pateixen retallades els seus treballadors. Ara hem de sumar un 3% més a aquestes retallades, que es traduïra en uns 900€ a la paga del mes de Juny.
Jo faig una reflexió a tots els polítics que estan al parlament de Catalunya.
Els compararé la seva feina amb la d'un Mosso d'Esquadra.
Mentre la seva tasca consisteix en crear, modificar o anul·lar lleis, decidir el que fa Catalunya en un parlament on estan segurs, nosaltres estem cada dia al carrer, exposant la nostra pròpia seguretat, afrontant els riscos que representa la nostra professió. Una professió que podem patir per la nostra integritat física. On, tot i la responsabilitat i perill que consisteix haver de portar una arma a sobre, no es dota als agents d'armilles antibala. La veritat és que no m'imagino a un diputat del parlament de Catalunya intentant dialogar amb un drogoaddicte, intentant reduir a una persona que acaba de cometre un assassinat, realitzant controls a la carretera amb temperatures que poden arribar els -15ºC (i sense la deguda uniformitat per temperatures extremes).
Mentre al Parlament de Catalunya un diputat està cobrant dietes, trasllats (fins i tot els de la pròpia Barcelona) i un sou, no cal dir-ho, superior al que percep un funcionari, a nosaltres ens toca estar, per exemple, a l'altre extrem de Catalunya, sense cobrar desplaçaments ni dietes, havent de pagar un lloguer d'un habitatge, els subministraments d'aquest, les despeses de carburant que ens comporta arribar al lloc de feina (i ja no conto el quilometratge anual dels nostres vehicles particulars)... A tot això hem de sumar les persones que poden tenir una hipoteca al seu lloc d'origen, les despeses que tenen pel seu primer habitatge, el manteniment d'aquest... I la cosa no s'acaba aquí, perquè també hi ha gent que té una família que ha de mantenir i ha de fer autèntics malabarismes per arribar a final de mes sense problemes, com perquè, a més a més ara se'ls retalli el sou, ofegant així encara més, la seva economia familiar.
Si estem lluny de casa, de la família, dels amics, i a sobre amb menys sou, com no hem d'estar indignats? Si com a mínim es fes un esforç d'apropar a la gent a casa seva perquè poguessin si més no, reduir les seves despeses, seria més fàcil d'acceptar tot plegat, però lluny d'això, es fa tot el contrari.
En resum, el dia que vegi a un diputat treballar al Parlament amb el sou d'un funcionari, sense cap tipus de dieta pagada, estic segur que molts funcionaris podrien arribar a entendre les retallades que s'apliquen. Mentrestant, seguim veient que la classe política no fa els esforços que estan obligant a fer als treballadors i serveis públics.
Puc arribar a entendre que el sou del President i dels Consellers siguin més elevats per les responsabilitats que tenen, però fins aquí.
Val més que reflexionin tots aquests polítics de la gestió de la crisi que estan fent o em sembla que, a les properes eleccions, tot el funcionariat escollirà una altra opció política.

Sabies que...

Sabies que, en plena crisis, Catalunya ha de retallar els seus pressupostos i que a sobre ha de ser solidaria amb altres autonomies que a sobre els incrementen?
Sabies que Catalunya porta patint des de fa molt de temps un espòli fiscal per part de l'estat espanyol, cosa que fa que any rere any Catalunya perdi poder adquisitiu?
Sabies que amb els diners que Catalunya paga a l'estat i perdem any rere any, podriem crear feina i evitar el creixement de l'atur al nostre país?
Sabies que amb aquests diners que perdem, no podem invertir tant com volem en investigació i desenvolupament com ho fariem si poguessim disposar dels diners de la manera que volguessim?
Sabies que mentre els escolars del nostre país, han de pagar els seus llibres subvencionats, hi ha regions com Andalusia que paguen els llibres dels seus alumnes gràcies als diners d'uns altres?
Sabies que mentre a Catalunya hem de pagar per anar de Barcelona a Girona per una via de gran capacitat, en altres llocs com Extremadura poden viatjar per vies ràpides sense haver de pagar ni una sola quota?
Sabies que mentre a Catalunya es congelen les oposicions per les retallades que ens obliguen a fer per reduïr el nostre dèficit, en altres comunitats com Andalusia segueixen crean nous llocs per a funcionaris amb els diners dels altres?
Sabies que mentre a Catalunya, que disposa de funcionaris que no disposen altres comunitats, com ara la policia, te la ràtio de funcionaris molt més baixa que d'altres que no tenen aquests serveis assumits pel govern autonòmic com ara Extremadura?
Sabies que, mentre a Catalunya els pagesos i la gent del camp lluita per fer els seus conreus, per salvar-los i per treballar, a Andalusia no els preocupa perquè poden viure d'alló que s'anomena "peonades"?
Sabies que, tot i aquests avantatges dels que disposa Andalusia, encara es vanta de poder tenir-los i no només això, que es dedica a atacar als que els estem mantenint i estem fent possible que tinguin tots els avantatges dels que disposen?
Sabies que, tot i tenir una llengua pròpia i natural d'aquest país, de més de 1000 anys d'història, els catalans l'hem de defensar i justificar la defensa que en fem davant de la gent que preten acabar amb la llengua del nostre poble?
Sabies que, mentre se'ns critica per tenir una despesa per una TV com TV3 que és líder en qualitat i audiència, els diners que es gasta per habitant en la TV nacional de Catalunya i la resta dels seus canals és molt inferior a la que gasten governs com el d'Extremadura, Múrcia o l'Asturià?
Les coses han de canviar, no podem ser l'ase dels cops per sempre. Hem de reaccionar o acabarem destruïts com a poble.

Per la independència de Catalunya.
Sigues dels bons. Vota independència!

Carta de baixa a Convergència Democràtica de Catalunya

Amics i amigues, companys i companyes.

Us presento tot seguit la carta que he adreçat a Convergència Democràtica de Catalunya per tal de sol·licitar la baixa del partit on exposo els meus motius.

Bona tarda,

El present correu és per tal de manifestar la meva voluntat de donar-me de baixa com a militant de Convergència Democràtica de Catalunya, així com de la Joventut Nacionalista de Catalunya (Comparteixo totalment els ideals de la JNC i la manera d'actuar, però no s'ha aconseguit canviar a CDC, i per tant, tot i que em sap molt greu, entenc que per incompatibilitat no puc ser membre de la JNC si no ho soc de CDC).
Els motius pels quals em dóno de baixa del partit són tres:

- Retallades del govern de la Generalit als funcionaris i als serveis públics: Al meu parer, s'estan duent a cap unes retallades que, entenent que és necessàri ser més austers en les despeses del nostre país, que considero que no s'estan gestionant de la manera més adequada.

- Continuitat de la política de pactes amb forces espanyoles: No puc entendre com un partit, impulsor d'iniciatives com "La casa gran del catalanisme" continui realitzant pactes de manera reiterada amb un partit com ho és el PP, una dreta ferotge i espanyolista culpable entre altres, que la immersió lingüística al nostre país hagi estat compromesa, així com ho va fer en el seu dia recorrent l'estatut que van aprovar per àmplia majoria els ciutadans de Catalunya.

- Impassivitat davant la realitat de l'augment independentista: Darrerament, tot i el creixent increment de l'independentisme al nostre país, segueixo veient al partit en una posició totalment ambigua en aquest tema. Es necessita fer passos valents per aquest país i CDC i CiU, lluny de fer-los, manté un discurs constant de "Si, pero no" que no porta al nostre país cap al camí a seguir per tal d'assolir la plena sobirania nacional.

Espero que el meu escrit serveixi per fer reflexionar a la direcció del partit per les mesures que hauria de prendre i el rumb que hauria de tenir d'ara en endavant. El dia que realment Convergència sigui la casa gran del catalanisme i fins i tot, de l'independentisme, podrem tornar a formar part del mateix vaixell.
Em reitero: Em sap greu abandonar el partit al qual he estat donant suport des que he pogut militar a la política, però les circumstàncies del país i la realitat creixent que es presenta, em fan prendre aquesta decisió.

Cordialment,


--
Albert Donaire i Malagelada

DECLARACIÓ DE COMPROMÍS DE MOSSOS D'ESQUADRA AMB CATALUNYA

El passat divendres 13 de gener vam sentir, per primera vegada, ràbia i tristor de compartir professió i organització amb alguns companys del Cos de Mossos d’Esquadra. Aquest sentiment que barrejava la ofensa i la pena el va provocar la decisió presa per alguns (ir)responsables dels sindicats majoritaris dels Mossos d’Esquadra de menysprear la llengua catalana com a mesura de pressió contra el Govern de la Generalitat.

Primer, volem mostrar l’orgull de formar part de la policia de Catalunya i refermem el nostre compromís amb la defensa de tot allò que conforma la Nació catalana (els ciutadans, les institucions, la cultura i la tradició).

Segon, volem demanar disculpes a tots aquells ciutadans que s’han sentit ofesos pel menyspreu irresponsable que de la llengua catalana han fet els dirigents sindicals.

Tercer, volem denunciar el fet que aquesta mesura en contra de la llengua catalana (que ja ha estat rectificada i que, a més, no va ser secundada per la gran majoria del col•lectiu) va ser plantejada de forma unilateral i sense cap consulta democràtica per part pels dirigents dels sindicats majoritaris del Cos de Mossos.

Quart, considerem que “anar contra la llengua” com ha manifestat el portaveu de SAP-UGT o “anar a per la llengua” com ha manifestat el portaveu de SME-CCOO és anar contra els catalans i catalanes i contra el Cos de Mossos d’Esquadra.

Cinquè, estem a favor de les protestes coherents que realitzen aquells treballadors (com els policies, els bombers, etc.) que senten amenaçats els seus drets laborals.

És per aquests motius que un grup de mossos i mosses d'esquadra orgullosos de servir al nostre poble i a la nostra nació a través de la policia nacional de Catalunya, fem públic aquest escrit per desmarcar-nos del que considerem la decisió sindical més vergonyosa que hem vist mai des de l'inici de la nostra carrera professional.

Respectar per ser respectats: Tot pel català

Avui he viscut un dels episodis més frustrants en la meva carrera.
Tot ha començat quan a mitja tarda m'he assabentat que un sindicat de Mossos ha secundat la proposta d'adreçar-se al ciutadà en primera instància, en castellà. Primer he pensat que era una cosa que podria estar inflada per la premsa, però després he anat trucant a cada un dels sindicats per saber-ne la seva opinió al respecte.
Quan ho he sapigut, el primer que he fet ha estat donar-me de baixa d'aquests sindicats ja que estan defensant quelcom que va en contra dels meus sentiments, dels meus principis i del meu país. Seguidament el que he fet ha estat reivindicar que no tota la gent que en forma part d'aquest cos està a favor d'aquesta mesura i he començat una croada personal en contra d'aquesta mesura i sense amagar-me del que penso o del que sento.
Cal dir també, que no és cap tipus de protesta perquè dins el cos de Mossos d'Esquadra ja hi ha molts membres que mai s'adrecen en català en primera instància al ciutadà i que fins i tot, encara que els parlin en català, no fan el pas de parlar-los en la llengua que per estatuts, els és pròpia del cos.
Seguidament, m'he començat a trobar amb opinions de Mossos d'Esquadra desacreditant la meva opinió i els meus pensaments envers a aquest tema, fins i tot arribant a dir-me que si no estava d'acord amb el que hi havia, que ja sabia el que havia de fer. I tot això per defensar la llengua del meu país i els drets dels seus ciutadans.
Sincerament, em dóna la sensació que el cos de Mossos d'Esquadra, en una part del seu col·lectiu no s'allunya gaire del cos que havia tingut les competències a Catalunya fins fa uns 20 anys.
Per sort, encara quedem membres al cos que estem disposats a presentar batalla en favor de la nostra llengua i dels valors del nostre país. Per desgràcia, sembla ser que a la majoria dels membres els importa un rave els valors i la llengua del nostre país i simplement els hi rellisca o l'ataquen.
No em cansaré mai de lluitar per la meva llengua i pel meu país. Lluitaré sempre pels meus principis i amb el país per davant de tot.

Gràcies per la vostra comprensió