La crisi de Vueling: Una conspiració de l’estat?
Com que Iberia ja va deixar clar que la seva prioritat era Madrid i abandonar Barcelona, i en cap cas fer rutes de llarg recorregut, la Generalitat va apostar per la solució Spanair.
Gràcies a això, la companyia Spanair, instal·lada en les pèrdues, va començar a recuperar-se d’elles amb una bona planificació i una bona gestió, fins al punt que al darrer trimestre de la seva operativitat, Spanair havia entrat en beneficis trimestrals.
Això no va agradar a la capital, ja que Spanair havia començat a créixer per fer del Prat un HUB intercontinental i va ser llavors quan l’estat va actuar i va presentar una denúncia contra la Generalitat per haver “rescatat” Spanair.
També cal recordar que en tot aquest procés, Spanair havia aconseguit diversos acords de col·laboració amb altres companyies per fer vols de llarg recorregut des del Prat (un d’ells, que encara perdura era el vol de Singapore Airlines a Singapur i Sao Paolo) i a més estava negociant la seva venda cap a una companyia més gran que l’hagués tingut com una filial, ja fos el grup Lufthansa (propietari de Swiss o AirAustria) o bé per Turkish Airlines o Qatar Airlines.
Arran de la denúncia presentada a instàncies europees (i en la que recentment es va acreditar que cap de les ajudes era il·legal), Spanair va cessar l’operativitat, ja que sense el suport econòmic, no podia continuar.
Un petit apunt: l’estat espanyol es va gastar aproximadament 15 vegades més del que va invertir la Generalitat en Spanair per salvar Iberia anteriorment, quan era la companyia pública estatal i així, salvar Barajas.
Paral·lelament, hi havia una companyia que plantava cara a Spanair, que era Vueling. A la vegada, Iberia va voler tornar a entrar al Prat creant una companyia de baix cost que al final va fusionar amb Vueling i així, aquesta va passar a formar part del grup Iberia.
Iberia i l’estat tenien el que volien: Un aeroport sense una companyia “tradicional” que apostés per ell i que fes ombra a Barajas.
Però el temps va fer que Vueling creixés, es fes gran, fins a ajudar que l’aeroport del Prat superés a Barajas durant dos anys seguits el mes d’agost. I aquest darrer any, havia de ser un any històric pel Prat en passatgers i es corria el risc que Vueling fes mal als interessos de Barajas.
Tots aquests motius em porten a creure que la crisi de Vueling és una maniobra més de les clavegueres de l’estat en contra que Catalunya pugui desenvolupar-se amb normalitat. I aquí podríem sumar les traves al corredor mediterrani, les dificultats que han posat al Port de Barcelona a l’hora de crear-ne els accessos... I podria seguir anomenant incomptables casos en els que l’estat ha atacat els interessos de Catalunya.
Finalment acabaré amb unes dades sobre el Prat que reforcen més aquesta idea.
- El Prat és l’aeroport de la península amb més passatgers que l’utilitzen com a destinació final. És a dir, té més demanda que Madrid, però el fet que Iberia el tingui com a HUB i obligui a tots els passatgers a passar per Barajas fa que hi hagi més passatgers en nombres globals per les escales.
- Recentment, la Generalitat va intentar aconseguir vols directes des de l’aeroport del Prat a destinacions com Tòquio i la Xina. Com Madrid no té vol directe amb aquestes destinacions, el Gobierno va “recomanar” a les companyies que volien fer aquests vols a acabar el seu vol a Madrid i no a a Barcelona. Resultat (de moment): Ni vol a Tòquio per part de les companyies interessades i el vol a Shangai l’ha programat Iberia des de Barajas (manca per saber si hi ha realment rendibilitat).
- L’aeroport de Barajas i la seva T4 estan connectats amb el centre de Madrid en tren des del dia de la inauguració. Al Prat, encara estem esperant per una estació de tren a la T1.
- Vueling té el 40% del total dels vols al Prat. Estratègicament, què seria millor pels interessos de l’estat que destrossar el principal motor que té actualment l’aeroport i deixar el mal nom de Catalunya i de Barcelona en ple procés independentista?
Us ho deixo perquè en feu una reflexió.
Albert Donaire i Malagelada