Les autonomies, la culpa de que Catalunya no surti de la crisi

Recentment, ha sortit publicat en un diari de Suïssa el fet que Catalunya hagi estat en una crisi econòmica de la qual encara no se n'ha recuperat, ha estat per culpa de l'estat autonòmic i del sistema de solidaritqat que hi ha entre comunitats autònomes.
Doncs bé, això és una realitat i és així.
Si Catalunya no tingués una balança fiscal tant negativa i pogués disposar dels diners que realment li pertoquen, no hauria estat perdent any rere any el poder econòmic que ha perdut fins al punt que d'altres comunitats més afavorides, com Madrid, han igualat al principat. Que potser és perquè és la capital?
Però no només és Catalunya com a país la que té menys diners dels que li pertoquen, també és una qüestió de les persones, ja que s'ha demostrat que si Catalunya tingués un estat sobirà, les retencions que hi hauria als nostres sous serien més baixes i per tant els ingressos nets de cada treballador serien més elevats.
Deixaré els dos enllaços (article del diari suïs i càlcul de nòmina del CCN) per qui estigui interessat en veure el que perd cada mes quan rep la seva nòmina.
Notícia diari suïs
Nòmina CCN

Tornen les infraestructures retallades o estrategia electoral?

Després de tant de temps sense actualitzar, reobrirem amb el tema amb el qual es va acabar al gener: les infraestructures.
Ara farà poc més d'un mes, es van anunciar retallades a diferents infraestructures planificades arreu del territori català. Doncs bé, avui el govern central ha "sorprès" dient que les principals retallades que patia Catalunya s'han salvat. Però realment es van suspendre algun cop? No és potser una manera de donar un cop de mà al PSC? Perquè ara podràn dir: "Hem aconseguit salvar les infraestructures". El que deia, pur electoralisme.
El millor de tot, l'exemple de l'A-2, s'ha salvat tot el que estava retallat, però ningú diu res del tram Tordera-Caldes de Malavella, on, des de Maçanet de la Selva ja està tot aplanat i amb alguns dels falsos ponts fets i porten aturades més de 3 anys.
Tal i com està Catalunya dins de l'estat i de la manera com es desprècia la nostra existència, cada vegada està més clar i més gent obre els ulls.
L'unica via, la independència.