DECLARACIÓ DE COMPROMÍS DE MOSSOS D'ESQUADRA AMB CATALUNYA

El passat divendres 13 de gener vam sentir, per primera vegada, ràbia i tristor de compartir professió i organització amb alguns companys del Cos de Mossos d’Esquadra. Aquest sentiment que barrejava la ofensa i la pena el va provocar la decisió presa per alguns (ir)responsables dels sindicats majoritaris dels Mossos d’Esquadra de menysprear la llengua catalana com a mesura de pressió contra el Govern de la Generalitat.

Primer, volem mostrar l’orgull de formar part de la policia de Catalunya i refermem el nostre compromís amb la defensa de tot allò que conforma la Nació catalana (els ciutadans, les institucions, la cultura i la tradició).

Segon, volem demanar disculpes a tots aquells ciutadans que s’han sentit ofesos pel menyspreu irresponsable que de la llengua catalana han fet els dirigents sindicals.

Tercer, volem denunciar el fet que aquesta mesura en contra de la llengua catalana (que ja ha estat rectificada i que, a més, no va ser secundada per la gran majoria del col•lectiu) va ser plantejada de forma unilateral i sense cap consulta democràtica per part pels dirigents dels sindicats majoritaris del Cos de Mossos.

Quart, considerem que “anar contra la llengua” com ha manifestat el portaveu de SAP-UGT o “anar a per la llengua” com ha manifestat el portaveu de SME-CCOO és anar contra els catalans i catalanes i contra el Cos de Mossos d’Esquadra.

Cinquè, estem a favor de les protestes coherents que realitzen aquells treballadors (com els policies, els bombers, etc.) que senten amenaçats els seus drets laborals.

És per aquests motius que un grup de mossos i mosses d'esquadra orgullosos de servir al nostre poble i a la nostra nació a través de la policia nacional de Catalunya, fem públic aquest escrit per desmarcar-nos del que considerem la decisió sindical més vergonyosa que hem vist mai des de l'inici de la nostra carrera professional.

Respectar per ser respectats: Tot pel català

Avui he viscut un dels episodis més frustrants en la meva carrera.
Tot ha començat quan a mitja tarda m'he assabentat que un sindicat de Mossos ha secundat la proposta d'adreçar-se al ciutadà en primera instància, en castellà. Primer he pensat que era una cosa que podria estar inflada per la premsa, però després he anat trucant a cada un dels sindicats per saber-ne la seva opinió al respecte.
Quan ho he sapigut, el primer que he fet ha estat donar-me de baixa d'aquests sindicats ja que estan defensant quelcom que va en contra dels meus sentiments, dels meus principis i del meu país. Seguidament el que he fet ha estat reivindicar que no tota la gent que en forma part d'aquest cos està a favor d'aquesta mesura i he començat una croada personal en contra d'aquesta mesura i sense amagar-me del que penso o del que sento.
Cal dir també, que no és cap tipus de protesta perquè dins el cos de Mossos d'Esquadra ja hi ha molts membres que mai s'adrecen en català en primera instància al ciutadà i que fins i tot, encara que els parlin en català, no fan el pas de parlar-los en la llengua que per estatuts, els és pròpia del cos.
Seguidament, m'he començat a trobar amb opinions de Mossos d'Esquadra desacreditant la meva opinió i els meus pensaments envers a aquest tema, fins i tot arribant a dir-me que si no estava d'acord amb el que hi havia, que ja sabia el que havia de fer. I tot això per defensar la llengua del meu país i els drets dels seus ciutadans.
Sincerament, em dóna la sensació que el cos de Mossos d'Esquadra, en una part del seu col·lectiu no s'allunya gaire del cos que havia tingut les competències a Catalunya fins fa uns 20 anys.
Per sort, encara quedem membres al cos que estem disposats a presentar batalla en favor de la nostra llengua i dels valors del nostre país. Per desgràcia, sembla ser que a la majoria dels membres els importa un rave els valors i la llengua del nostre país i simplement els hi rellisca o l'ataquen.
No em cansaré mai de lluitar per la meva llengua i pel meu país. Lluitaré sempre pels meus principis i amb el país per davant de tot.

Gràcies per la vostra comprensió

Era jornada d'Aran! Viuatz Aran! Visca Catalunya!

Aguest ei et mon prúmer article en aranés e ei per un dia especiau pera gent d'aguesta Val. Perdonatz s'i a bèth erròr.

Aué ei era jornada d'Aran, ei com eth dia 11 de seteme pera resta de Catalunya.Visqui ena Val dempús deth junhsèga deth darrèr an. Estudi er aranès dempús de hè hueit mesi e era gent dera Val quan le parlaràs en era sua lengua te demòstre arregraïment peth esfòrç que hèsqui. Ei ua cultura germana dera cultura catalana e son es nosti veisins e compatriòtes.
Desitgi que aué siga un bon dia pera gent d'aguesta Val e toti es aranesi.
Viuatz era Val d'Aran! Visca Catalunya!

Ara contra el català a l'escola

És indignant l'atac que estem patint reiterat i continú per part d'Espanya a Catalunya. Em refermo amb el meu anterior article i proclamo que en moments així és quan tots els partits i tots els sentiments catalanistes i independentistes hem de fer pinya i ser una sola veu.
No podem permetre que se'n riguin a la nostra cara dia si i dia també.
Trobo molt respectable que tres families vulguin que els seus fills estudiin en castellà, doncs amb tot el meu respecte jo els hi dóno la sol·lució: Espanya és molt gran perquè hagin de quedar-se a Catalunya. Si volen marxar cap a Madrid, Extremadura o Castella i Lleó, segurament no tindran aquest problema. Ja saben on tenen la porta.
Pel que fa a Catalunya, no crec que haguem de cedir a aquests xantatges i a aquesta manera d'actuar que té l'estat en respecte a la nostra nació, la nostra llengua i als drets del nostre poble. Més aviat al contrari, considero que això és una empenta més per avançar cap a la independència i a la plena sobirania del nostre país. Dia que passa, dia que estem més a prop de la llibertat, i tot això és en part gràcies al règim totalitari que està tornant a la resta de l'estat.
No podran res amb un poble unit, alegre i combatiu! Tots units fem força!

Una per a tots, i tots per una

Ja estem enmig de la campanya electoral per les eleccions del 2010. Darrerament es poden escoltar un munt de propostes fetes per tots els partits, de diferents colors, de diferents tendències. Unes de bones, les altres no tant, però si que en moltes d'elles tenen un objectiu en com: Aquest objectiu es diu Catalunya.
No tinc cap dubte de que les intencions dels partits sempre han estat les millors, encara que les hagin dut a terme d'una manera o d'una altra.
CiU, Esquerra, Reagrupament o Solidaritat Catalana. Tots ells presenten les seves propostes per tal d'aconseguir millorar el nostre pais. Les propostes que presenten són bones per la nostra nació.
A títol personal, jo soc català. M'estimo Catalunya, la meva terra, la meva llengua, la meva cultura, la meva gent, el meu territori. Podria dir que sento passió per Catalunya.
Quan veig una senyera, em brillen els ulls. Quan escolto Els Segadors i el Cant de la Senyera, se'm posen els pels de punta, quan escolto una sardana, em sento orgullòs de ser Gironí i català, quan veig els castellers, m'emociono de veure el que és capaç de fer un grup de gent unida.
Catalunya és un castell i si no estem tots units, els castells cauen. Si no fem pinya, la torre trontolla.
Jo crec en la política, crec en el seny i crec en Catalunya.
Com que penso que aquests valors haurien de transpassar tots els colors polítics, puc proclamar sense vergonya: Soc convergent, soc d'esquerra, soc Reagrupat i soc de Solidaritat.
Tots aquests partits defensen els meus interessos, i tots ho fan de maneres diferents. Malhauradament no hi ha la possibilitat de poder donar el meu vot a tots els partits, però de ben segur que si fos una opció, tots el tindrien.
Crec en Catalunya, crec en el meu pais i crec en els meus sentiments.
Només dir que tot va més enllà de dretes i esquerres, de colors polítics.
Els meus colors són dos: El groc i el Vermell. Cinc franges daurades separades per quatre barres vermelles. Tots els que tenen aquests colors com a propis, són Catalunya.

VISCA CATALUNYA LLIURE!

Qui perd? Catalunya. Qui guanya? Barcelona

Abans d'ahir, dia 1 de setembre, vam tornar a viure un episodi més del centralisme al qual té exposat Barcelona a la resta de Catalunya: l'entrada en funcionament de la base de Ryanair a Barcelona.
Analitzant la situació:
Aeroport del Prat: Quantes aerolinies hi ha a l'aeroport del Prat? Més de 50?
Aeroports de Girona, Reus i Lleida: Aerolinies estables - Ryanair i Vueling (en el cas de Lleida)
Ara resulta que Ryanair desembarca a Barcelona i això afectarà a les connexions que la companyia té des dels altres aeroports catalans. Després veus a les declaracions d'alguns Barcelonins (respectables però egoistes) dient que ja era hora que Ryanair operés des de l'aeroport del Prat. Amb tot el respecte, si aquesta gent vol volar a alguna de les destinacions on vola Ryanair, ja ho podia fer amb qualsevulla altra aerolinia des de l'aeroport del Prat. En necessitaven una altra? En canvi des de Girona, Reus o Lleida només teniem l'opció de Ryanair per fer un d'aquests trajectes.
El que està passant aquí és en part culpa d'una mala gestió dels costos de les taxes aeroportuaries que aplica AENA. Com pot ser la poca diferència de costos que té Barcelona envers Girona i Reus?
No ens hauriem de preguntar perquè Catalunya i Espanya són els dos unics estats de la UE on Ryanair vola als aeroports principals? Ryanair no vola a Paris - Charles de Gaulle o a Orly, ni tampoc a Milà - Linate o Malpensa, ni a Frankfurt - Main.
En canvi a Catalunya i a Espanya vola a Madrid, Barcelona, Màlaga, Alacant, Palma de Mallorca (aquest ultim s'entén ja que no hi ha aeroport comercial secundari).
La pregunta és: si a Madrid, Ryanair operés en un hipotètic aeroport a Rivas - Vaciamadrid, Fuenlabrada, Getafe o qualsevulla altra localitat de les rodalies, el govern permetria que la companyia se n'anés a Barajas?
S'ha de tenir en compte una cosa. En el cas de Girona, no només volem els gironins, també molta gent de la Catalunya Central, àrea metropolitanan Nord, Catalunya Nord i fins i tot algunes comarques pirinenques. El mercat hi és.
Conclusió de tot això: Aqui a Catalunya sempre acaben pagant els mateixos. Perdem els catalans, guanyen els barcelonins.

Les autonomies, la culpa de que Catalunya no surti de la crisi

Recentment, ha sortit publicat en un diari de Suïssa el fet que Catalunya hagi estat en una crisi econòmica de la qual encara no se n'ha recuperat, ha estat per culpa de l'estat autonòmic i del sistema de solidaritqat que hi ha entre comunitats autònomes.
Doncs bé, això és una realitat i és així.
Si Catalunya no tingués una balança fiscal tant negativa i pogués disposar dels diners que realment li pertoquen, no hauria estat perdent any rere any el poder econòmic que ha perdut fins al punt que d'altres comunitats més afavorides, com Madrid, han igualat al principat. Que potser és perquè és la capital?
Però no només és Catalunya com a país la que té menys diners dels que li pertoquen, també és una qüestió de les persones, ja que s'ha demostrat que si Catalunya tingués un estat sobirà, les retencions que hi hauria als nostres sous serien més baixes i per tant els ingressos nets de cada treballador serien més elevats.
Deixaré els dos enllaços (article del diari suïs i càlcul de nòmina del CCN) per qui estigui interessat en veure el que perd cada mes quan rep la seva nòmina.
Notícia diari suïs
Nòmina CCN