El mal de no saber perdre

A les eleccions celebrades al congrés, s'ha demostrat, un cop més, l'actitud incivica d'alguns dels habitants del meu poble, La Cellera de Ter.
Durant el recompte de vots, algunes persones assistents al recompte, ja acusaven de "manipulació" o intent de manipulació del resultat.
Doncs bé, la ràbia ha pogut més. Després de l'estrepitosa derrota d'Esquerra a La Cellera, a alguns dels seus seguidors només els queda els mètodes d'actuar que ni els nens petits farien. Reaccionen de maneres impensables. Fora de campanya, posant cartells i propaganda electoral a possessions de gent que no és del seu partit.
La gent no ho sap prou bé, però la tírria, rancor i hostilitat que guarden molts a dintre és massa. Supera tots els límits de la realitat.
Doncs bé, a diferència d'aquesta gent, la gent de CiU ha sabut acceptar bé els resultats electorals que s'han tingut sempre al nostre municipi, però es veu que algunes persones són com d'una secta. És a dir, si no penses el que penses ells, ja t'has quedat marcat. I val més que es vagi en compte, ja que et pot passar el més inesperat.
Aquesta és la diferència entre votants de CiU i votants d'Esquerra a La Cellera.
Alguns votants d'Esquerra, que no accepten la derrota i la realitat (que en cap moment es generalitza en tots els votants), o bé, votants d'un partit com CiU, PSC, ICV o PP, que accepten els resultats, sense necessitat d'anar a fer gamberrisme en contra de persones d'una ideologia política diferent.
Fins ara, em creia que el feixisme català no existia, però amb alguns votants d'Esquerra del meu poble, he comprovat la trista realitat de que encara existeix el NO respecte al resultat de la democràcia.